Si has visitat Barcelona, segur que has vist moltes de les obres de Antoni Gaudí. Els seus edificis són únics i reflecteixen la excepcional personalitat del reusenc. Gaudí va ser un geni de l’arquitectura, però també un home profundament religiós i compromès amb el seu temps. Les seves obres són una expressió de la seva fe, del seu amor per la natura i del seu desig de crear un món millor. En aquest article, coneixerem Antoni Gaudí, un dels arquitectes més importants de la història. Descobrirem la seva vida, la seva obra i el seu llegat.
Reserva la teva visita guiada sense cues

Taula de continguts
Naixement de Gaudí
Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852, en algun lloc de la comarca del Baix Camp (Tarragona, Catalunya). El lloc exacte del seu naixement és motiu de controvèrsia, ja que per aquelles dates no existia el Registre Civil. La majoria dels documents de Gaudí, tant de la seva etapa d’estudiant com de la seva etapa professional, el situen a Reus, una petita ciutat propera a Tarragona. Tanmateix, el mateix Gaudí va assegurar en més d’una ocasió haver nascut al “mas de la Calderera”, una propietat de la seva família a Riudoms, poble situat a uns 5 km de Reus.
El que sí està clar és que el 26 de juny va ser batejat a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus amb el nom d’Antoni Plàcid Guillem Gaudí Cornet. Va ser el cinquè de cinc germans, dels quals només tres van arribar a l’edat adulta (i ell va ser l’únic que va passar dels 35 anys).
Evita les cues de la Sagrada Familia
Adquireix les teves entrades per la Sagrada Família amb antelació i evita les cues interminables que es formen a l’accés.
Infantesa de Gaudí
La creativitat d’Antoni Gaudí va ser modelada, en gran mesura, pel seu entorn familiar. Durant més de cinc generacions, la seva família es va dedicar a la manufactura de productes de coure, amb un enfocament particular en l’elaboració de tonells massius utilitzats per destil·lar alcohol de raïm a Tarragona. Gaudí va reconèixer que la percepció espacial que va adquirir treballant amb làmines de coure forjat va influir en la seva visió del món, permetent-li des de ben petit concebre objectes en tres dimensions en lloc de simplement en un pla bidimensional. Aquesta comprensió de les formes com a entitats mal·leables i gairebé escultòriques va tenir un paper crucial en el desenvolupament del seu distintiu estil arquitectònic en el futur.
La infantesa de Gaudí va estar marcada per problemes de salut. Va patir reumatisme des de ben petit, fet que va contribuir a la seva naturalesa introvertida i reservada. Més tard, es va convertir en vegetarià i va adoptar les teories higienistes del doctor Kneipp. Aquestes creences, juntament amb motius religiosos, el van portar a sotmetre’s a dejunis rigorosos, alguns dels quals van posar en risc la seva vida.
Gaudí va començar els seus estudis al parvulari de Francesc Berenguer, pare d’un dels seus futurs col·laboradors més importants. Després va assistir a l’escola dels escolapis a Reus, on va destacar en dibuix, i va col·laborar amb el setmanari El Arlequí. A més, va treballar com a aprenent a la fàbrica tèxtil Vapor Nou de Reus.
Estudis i joventut
El 1868, Antoni Gaudí es va traslladar a Barcelona per continuar la seva educació secundària al Convent del Carme. Entre 1875 i 1878, Gaudí va complir el seu servei militar a Barcelona. A causa de problemes de salut, va estar majoritàriament exempt de servei actiu i va poder continuar els seus estudis. Durant aquest temps va patir la pèrdua de la seva mare als 57 anys i del seu germà Francesc, de 25 anys, qui era metge recentment titulat i que va morir sense exercir la professió.
Gaudí va iniciar la seva formació en arquitectura a l’Escola de la Llotja i va continuar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, graduant-se el 1878. Tot i tenir un expedient acadèmic irregular i enfrontar-se a diversos suspensos, Gaudí va destacar pel seu enfocament en els seus propis interessos. En concedir-li el títol, Elies Rogent, director de l’escola, va dir: “Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà“.

Amb l’objectiu de costejar els seus estudis, Gaudí va treballar com a delineant per a diversos arquitectes i constructors, incloent-hi Leandre Serrallach, Joan Martorell, Emilio Sala Cortés, Francisco de Paula del Villar i Lozano o Josep Fontserè. En rebre el seu títol, Gaudí, amb el seu característic sentit de l’humor, va comentar al seu amic l’escultor Llorenç Matamala: “Llorenç, diuen que ja sóc arquitecte.”
Carrera professional
Després d’obtenir el seu títol, Antoni Gaudí va establir el seu despatx al carrer del Call de Barcelona, on va concebre bona part del seu llegat arquitectònic, reconegut avui com a Patrimoni de la Humanitat.
El 1878, Gaudí va conèixer Eusebi Güell, un fervent defensor de la indústria nacional amb un gran amor per les arts. Aquesta trobada va marcar l’inici d’una relació única, no només com a client i arquitecte, sinó com a amics que compartien interessos. Aquesta amistat va proporcionar a Gaudí l’oportunitat de desplegar plenament les seves habilitats artístiques i embarcar-se en una prolífica trajectòria professional. Tots dos van mantenir una estreta relació fins a la mort de Güell el 1918.

Més enllà de la seva connexió amb Güell, Gaudí va rebre nombrosos encàrrecs i va plantejar innombrables projectes. Entre les obres mestres de Gaudí destaquen la Torre Bellesguard, el Parc Güell, l’església de la Colònia Güell, la Casa Batlló, La Pedrera i, per descomptat, l’emblemàtica Sagrada Família. A mesura que aquestes estructures prenien vida, Gaudí va experimentar un canvi personal notable. Tot i que en la seva joventut gaudia de la vida social i els plaers mundans, en la seva etapa de maduresa, l’arquitecte es va retirar progressivament, adoptant un estil de vida més frugal i enfocant-se intensament en la seva connexió mística i religiosa.
Vida privada de Gaudí
La veritat és que la vida íntima de l’arquitecte reusenc no té gaire història. Gaudí no es va casar mai i no va tenir fills. Se sap que es va enamorar d’una jove francesa quan tenia 19 anys i que va tenir un gran amor platònic: Pepeta Moreu. Moderna i liberal, aquesta dona nascuda a Mataró xocava amb ell pel que fa a idees polítiques i religioses, però Gaudí no va poder evitar quedar-se captivat per la seva intel·ligència i la seva bellesa. Gaudí es va declarar formalment, però Pepeta ja estava compromesa i el va rebutjar. Fins on se sap, Gaudí no va tornar a enamorar-se mai més.
Antoni Gaudí: mort accidental
Com és ben sabut, Antoni Gaudí va morir de manera accidental, atropellat per un tramvia. El 7 de juny de 1926 Gaudí es dirigia a l’església de Sant Felip Neri per pregar (com feia gairebé diàriament), però en passar per la Gran Via de les Corts Catalanes va ser atropellat per un tramvia que el va deixar inconscient. Gaudí, pres per un captaire (anava indocumentat i vestia de manera descuidada), no va ser atès de seguida, sinó que va romandre molt de temps estirat fins que un Guàrdia Civil va aturar un taxi i el va portar a l’Hospital de la Santa Creu.
Gil Parés, mossèn de la Sagrada Família, el va reconèixer allà l’endemà al matí, però ja no es va poder fer res per salvar la seva vida. Finalment va morir el 10 de juny de 1926 a l’edat de 73 anys. Dos dies després va ser enterrat a la cripta de la Sagrada Família. Milers de persones van acudir a acomiadar-se del genial arquitecte.